¿COM resaven els PROFETES ABRAHAM, MOISÈS, JESÚS I MUHAMMAD, la pau sigui sobre ells.?
Ahmad Deedat, el gran erudit musulmà, de visita un dia a Jedda, Aràbia Saudita, va explicar una de les experiències de la seva vida. Va dir que un cop va acompanyar a un grup de cristians i jueus per visitar una mesquita a Durban, a Sud-àfrica. Quan van entrar a la mesquita, Ahmed Deedat no només es va treure les sabates sinó que va demanar als seus acompanyants que fessin el mateix, i així ho van fer ells també. Deedat els va preguntar llavors que si sabien la raó per la qual es treien les sabates i ells van replicar: No. Deedat va explicar que quan Moisès era al Mont Sinaí, Déu li va parlar dient:
"No t'acostis aquí, va prosseguir el Senyor. Treu-te el calçat dels peus, perquè la terra que trepitges és santa" (Èxode 3: 5)
Mentre el grup s'asseia en un banc a observar, Deedat es va excusar per fer la ablució. Després de fer la ablució, de nou va tornar al grup i els va explicar: Això no només és una cosa molt higiènic, ja que es fa cinc vegades al dia com a mínim, sinó que té un referent històric. I els va citar:
Moisès i Aaron i els fills d'aquest van rentar les mans i peus a l'entrar al Tabernacle de l'aliança i arribar-se a l'altar, conforme el que havia manat el Senyor a Moisès. (Èxode 40: 31-32)
Després de l'oració ritual Deedat es va dirigir de nou al grup que estaven ara ocupats observant als musulmans fer les seves oracions voluntàries. Els va mostrar les diferents postures de la mateixa, sent la que més els va crida l'atenció la de la prostració. Deedat va dir, parlant de les postracions, que és així com tots els profetes havien resat, i ha constatat que s'ha dit citant:
"En sentir que Déu li parlava, Abram va caure front a terra, i Déu va continuar:" . (Gènesi 17: 3)
"Abraham es va prosternà sobre el seu rostre, i va riure, i va dir en el seu cor: A home de cent anys ha de néixer fill? ¿I Sara, ja de noranta anys, ha de concebre?". (Gènesi 17:17)
Moisès i Aaron separant-se de la gent i entrant en el Tabernacle de l'aliança, es van prostrar sobre el seu rostre i van clamar al Senyor ..(Números 20: 6) es va postrar Josué en terra sobre el seu rostre, i adorant a Déu va dir: ¿Què és el que ordena el meu senyor al seu servent (Josué 05:15)
I (Jesús) avançant alguns passos es deixà caure a terra caigut sobre el seu rostre, pregant ... (Mateu 26:39)
Deedat els va dir al grup que ells sabien de quina manera adoraven els cristians i els jueus molt bé, i que ara també havien vist com resen els musulmans.
Deedat llavors, cortesament, els va preguntar: Quina forma d'adoració és més cristiana? El grup de cristians i jueus van ser unànimes a contestar: "Certament la manera d'adoració dels musulmans és més cristiana que la d'altres."
Molts cristians retornats a l'Islam avui en dia testifiquen que ara són millors "cristians". La paraula cristià no vol dir altra cosa que ser seguidor de Jesús. Com és que aquests nous musulmans diuen que són ara més fidels seguidors de Jesús ?
Pensem sobre això amb lògica i examinant el que la Bíblia diu sobre Jesús. Per exemple, si llegim els evangelis trobarem passatges en què Jesús va resar postrant seu rostre a terra, que saludava els seus companys creients amb salutacions de pau, i que dejunava llargs períodes de temps.
Molts que eren cristians reconeixen que eren musulmans en tot el sentit de la paraula abans de descobrir la confirmació de les seves creences naturals dins el text del Noble Alcorà revelat a l'últim profeta, Muhammad (la pau sigui sobre ell).
Oh creients! Inclineu-vos i postreu (en oració), adoreu al vostre Senyor i feu bé perquè així prospereu. (Noble Alcorà: 22, 7)
Un pot veure que la disposició humana cap al monoteisme és inseparable de la naturalesa humana.
Avui dia, alguns dels que diuen seguir el camí de Jesús, d'Abraham i de Moisès (la Pau sigui amb ells) s'han desviat del mateix, i en el cas del Cristianisme, s'han equivocat creant tota una creença sobre el Profeta Jesús, fent d'ell una cosa que mai va dir ser.
Pregunteu llavors: qui segueix realment l'exemple de Jesús avui? Com ja sabrà, els musulmans resen en humilitat postrant el seu front sobre el sòl almenys cinc vegades al dia.
Els musulmans segueixen la religió de Jesús, la fe de què va parlar i que va practicar. Els musulmans adoren al mateix Déu que va adorar Jesús, al mateix Déu que van adorar Abraham, Moisès i Muhammad, la pau sigui sobre ells.
Els musulmans es saluden amb la salutació de "La Pau sigui amb vosaltres" i a més, de la mateixa manera que Jesús va dejunar durant 40 dies al desert, els musulmans dejunen tot un mes durant el mes de Ramadà.
Siguem doncs humils i resem com tots aquests profetes.
El convidem a descarregar-se el fulletó sobre l'Oració (Salaah) del nostre lloc a internet:
 - You should know this man.jpg)
.jpg)
